31.3.13

Bon dia de Pasqua!

Un cistell ple d'ous de pasqua per a compartir (il. de Virpi Pekkalan)

Us desitgem un molt bon dia de Pasqua i, si el temps us acompanya,  que gaudiu de la natura en bona companyia. La Pasqua és un dels dies que, des de sempre, s'ha festejat sortint al camp i jugant, grans i menuts. Dins d'aquests jocs, que pertanyen al nostre folklore, incloem també la poesia, en cançons de pasqua i poemetes:

La mona de pàsqua és un dolç animal
que ve set setmanes passat carnaval.
Ve tota pintada, porta ous i confits
i és tan ensucrada… Te'n llepes els dits!

28.3.13

Poesía, en esa lágrima que brilla



Dame tu mano, María,
la de las tocas moradas;
clávame tus siete espadas
en esta carne baldía.
Quiero ir contigo en la impía
tarde negra y amarilla.
Aquí, en mi torpe mejilla,
quiero ver si se retrata
esa lividez de plata,
esa lágrima que brilla.

Déjame que te restañe
ese llanto cristalino,
y a la vera del camino
permite que te acompañe.
Deja que en lágrimas bañe
la orla negra de tu manto
a los pies del árbol santo
donde tu fruto se mustia.
Capitana de la angustia:
no quiero que sufras tanto.

27.3.13

La bruja Piruja: obra de teatre infantil en vers


Hui celebrem el Dia del Teatre i des d'aquest raconet de la poesia volem recomanar-vos una preciosa obra que uneix a la perfecció teatre-poesia-humor: La bruja Piruja, de Carlos Blanco Sánchez -que ja coneixem molt en aquest blog i al que aprofitem per a felicitar-lo-, de Nuño Editorial.

Una molt divertida obra, tota en vers i plena d'humor, on la bruja Piruja, una bruixota roïna, cau malalta i gràcies a l'ajuda del corb aconsegueix curar-se, tot prometent que ja no farà més maleficis, però... L'obra està dividida en tres actes i trobem que és fantàstica per a representar. Els xiquets i xiquetes tenen poques oportunitats de dramatitzar o llegir teatre en vers, que d'entrada a ells els sembla estrany, però una vegada ficats en la representació segur que els encanta. La rima, a més a més, els ajudarà a memoritzar-ho.

La comèdia s'acompanya d'unes simpàtiques il·lustracions del propi Carlos Sánchez  i d'un glosari al final que ajudarà a entendre millor el contingut de l'obra.

Carlos Blanco, a més de crear molt i bona poesia infantil, des de fa un temps va adaptant clàssics espanyols per apropar la nostra literatura als xiquets i xiquetes, com el Lazarillo de Tormes.

Un llibre fantàstic, d'aquest que us recomanem per estar a totes les biblioteques -escolars i públiques-. Es llig molt poc teatre, tant els adults com els xiquets, així que ara tenim l'ocasió de llegir teatre, riure's amb la lectura i els embolics que hi ha a l'obra i... poder representar-ho. S'animeu?

Us fiquem un tastet:

...
La malvada bruja,
con ciento tres años,
usaba alpargatas,
faldones y sayo.
Sobre los faldones
ponía un delantal,
lleno de remiendos,
cosido fatal.

No tenía una escoba
-como tantas brujas-,
ni falta le hacía,
barrer, no barría.
(...)
*
...
¡Es tan viejecita...!

Bien sabe, Calixto,
que la vieja bruja
no debe abusar
de cenas copiosas
al irse a  acostar.
Que evite las grasas
y las chucherías;
ja ve lo que pasa,
no es el primer día.

Que se tome,
al comer y al cenar,
sopiata caliente.
Masticar, la pobre,
-por más que ella quiera-,
ya ve que no puede,
al no tener dientes;
y traga y engulle
como una serpiente.

Y que evite el asado
y la sopa de sapo
-por lo que me toca-,
pues salen verrugas,
y tambien arrugas.
Y que coma ranas
-aunque sea sin ganas-,
son mucho más tiernas
y mucho más sanas.
(....)


26.3.13

Per fer una cançó és necessita... bona música i poesia


Per fer pa necessitem farina, per fer un vestit necessitem tela, per fer una cançó necessitem... què necessitem per fer una cançò?

Per fer una cançó

Si tenim un desert
ens calen palmeres.
Si volem un dibuix
ens cal una mà.
Si ens crida l'amor
el temps i la calma.
Si avisa el dolor,
el llit i la mare.

Per fer una cançó,
per fer una cançó.
la vida, la vida.
Per fer una cançó,
per fer una cançó.
la vida, la vida.
I a l'ombra un record.

Si vols una olor,
la pluja, la pluja.
Si vols un color,
el sol, el sol.
Si vols un camí,
un pas i una guia.
Si vols un jardí,
un ram i una amiga.

Per fer una cançó...

Il·lustració de Maria Lavezzi

22.3.13

Els dies: poema d'Isabel Barriel



El dies passen i passen, el temps avança. Uns dies passen lentament, dessaborits, altres apressa, quasi sense adonar-se'n. Hi ha dies grisos i dies plens de colors, dies que no s'obliden i altres que no deixen marca, dies de festa i dies de dol, dies per compartir i dies de solitud... dies i dies.

Volem que hui siga un dia d'aquests especials, plen de somriures i de poesia. Així que hem tret el cap per la finestra i... hem guaitat la primavera! Què bonic! Hui serà un dia esplèndid, segur. Bon dia, primavera!

Els dies
(Isabel Barriel)

Mira com passen els dies,
comencen, avancen, s'acaben,
remuguen a voltes mandrosos
i fan carreretes
pels camps incerts curiosos del temps.

Hi ha uns dies que destaquen
i ballen contents i canten i s'amaguen
i volen que els busquis després al pou dels records.

Hi ha d'altres ben tristos
decorats amb flonjos núvols negres o grisos
que ens espanten com les pitjors tempestes terribles amb llamps i trons.

I uns altres que neixen avorrits
i gemeguen quan són encara petits,
creixen i es perden de seguida a l'aiguabarreig de l'oblit.

I...què passa a la vida amb aquell dia especial?
El que t'il·lumina a l'albada amb el sol tot vestit de blanc,
el que et pinta les hores amb pinzellades de safirs i diamants,
el que t'omple l'horitzó d'esperança
i el rius del voltant d'aigües serenes i clares,
el que entra a l'existència en silenci al matí i es queda,
el que alimenta amb efluvis i flaires de flors el teu cor,
el dia que trobes l'enginy o la clau del tresor,
el que et desvetlla el ritme sonor de les onades del mar,
aquell que t'estira la musculatura facial i et fa riure una mica de tot...

La il·lustració és d'Yuko Shimizu.

21.3.13

Nuevo manual de poesía, para el Día de la Poesía



Nuevo manual de poesía

Si un hombre entiende un poema,
tendrá problemas.
Si un hombre vive con un único poema,
morirá solo.
Si un hombre vive con dos poemas,
le será infiel a uno.
Si un hombre concibe un poema,
tendrá un hijo menos.
Si un hombre concibe dos poemas,
tendrá dos hijos menos.
Si un hombre se pone una corona sobre su cabeza cuando escribe,
será descubierto.
Si un hombre no se pone una corona sobre su cabeza cuando escribe,
no se engañará más que a sí mismo.
Si un hombre se enfurece leyendo un poema,
será despreciado por los hombres.
Si un hombre continúa enfurecido con un poema,
será despreciado por las mujeres.
Si un hombre condena públicamente la poesía,
sus zapatos se llenarán de orina.
Si un hombre abandona la poesía para ser poderoso,
será muy poderoso.
Si un hombre alardea de sus poemas,
será amado por los tontos.
Si un hombre alardea de sus poemas y ama a los tontos,
dejará de escribir.
Si un hombre reclama atención por sus poemas,
será como un idiota bajo la luz de la luna.
Si un hombre escribe un poema y elogia el poema de un amigo,
él tendrá una hermosa amante.
Si un hombre escribe un poema y elogia en demasía el poema de un amigo,
él alejará de sí a su amante.
Si un hombre se apropia del poema de otro,
su corazón será dos veces más grande.
Si un hombre deja ir a sus poemas desnudos,
tendrá miedo a la muerte.
Si un hombre tiene miedo a la muerte,
será salvado por sus poemas.
Si un hombre no le tiene miedo a la muerte,
puede o no puede ser salvado por sus poemas.
Si un hombre termina un poema,
él se bañará con el vacío despertar de su pasión
y será besado por la página en blanco. 

La il·lustració és de Fran Rechaca

Mur de la Poesia d'Estellés: regalem 101 versos


Per tal de celebrar el Dia de la Poesia entre tots els usuaris de la Biblioteca de Cocentaina hem creat un mur ple de poesia.

En el Mur de la Poesia d'Estellés podem trobar 101 versos de Vicent Andrés Estellés, manuscrits en post-it, seleccionats per les bibliotecàries, per a que cada lector i lectora vaja assaborint pessics de la seua poesia. Cadascú tria els versos que més li agraden i se'ls emporta.

Regalem culleradetes de poesia per tal d'obrir boca. A més, aquesta vesprada tenim la presentació del llibre La vida contada a un nen del veïnat. Tot un dia per fer festa i gaudir de la paraula i els versos. 

Us deixem amb aquest videoclip per tal de que al menys, virtualment, gaudiu també del mur de la poesia.


Make your own slide show at Animoto.

Només la veu: un poema multilíngüe en el Dia Mundial de la Poesia


La poeta Zoraida Burgos ha estat enguany l'escollida per crear el poema que ha de ser l'eix central del Dia Mundial de la Poesia que organitzen la Institució de les Lletres Catalanes i la Unesco.

Es diu Només la veu i forma part d’un fulletó traduït a 20 llengues -per cert, ens agradaria que el poema estiguera traduït també a altres llengües del nostre estat, com el gallec i l'eusquera, que trobem més properes a nosaltres que l'urdú i el quítxua, sense restar importància a aquestes llengües-.

Només la veu
(Zoraida Burgos)

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Nomes la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Nomes la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Nomes la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.


Solo la voz
(Zoraida Burgos/
Trad.: Carlos Vitale)

Solo el viento
Enmudecido el viento,
inventamos el silencio, el equilibrio.
Solo la voz, el poema,
acerca espacios abiertos,
acoge el tiempo
—arena que sin piedad
corre y no se detiene—,
arraiga el instante, tan frágil.
Solo la voz, el poema,
descifra la clave, el sueño,
el sonido profundo de los muertos,
los signos ya oscuros de la mirada,
la herida ardiente de los amantes,
el rubor de las nubes
al amanecer,
el contraluz opaco del paisaje
y las lunas flotando sobre el agua.
Solo la voz, el poema,
disuelve el tiempo de los verbos,
somete el olvido.
El verso retiene en los dedos el gesto,
el escalofrío intacto de la piel.


Apenas a voz
(Zoraida Burgos/
Trad.: Sofia Fonseca)

Calado o vento,
inventamos o silêncio, o equilíbrio.
apenas a voz, o poema,
aproxima os espaços abertos,
acolhe o tempo
—areia que sem piedade
desliza e não se detém—,
agarra o instante tão frágil.
Apenas a voz, o poema,
decifra a chave, o sonho,
o som profundo dos mortos,
os sinais agora obscuros do olhar,
a ferida acesa dos amantes,
o fogo das nuvens
ao romper da aurora,
a contraluz opaca das paisagens
e as luas flutuando sobre as águas.
Apenas a voz, o poema,
dissolve os tempos verbais,
submete o esquecimento.
O verso retém aos dedos o gesto,
o arrepio intacto da pele.



Les il·lustracions són de Carlotta Castelnovi.

Fem festa en este dia amb la Fada de la Poesia


Hem trobat a la biblioteca una fada que va revolotejant amb les seues aletes per entre les prestatgeries i escampa al seu pas polsims de poesia. Serà perquè hui és el Dia de la Poesia? Quins poemes ens regalarà? Sento flaires de primavera... d'alguna flor que portarà? Deixem que vole per tot arreu, fiquem-li pètals als seu pas, obrim-li portes i finestres i, segur, que ens visitarà. Si la trobes, deixa-la anar, viatja a altres cases que tambè la volen estimar.

Compartim, entre tots, grans i menuts, la màgia d'aquesta Fada de la Poesia.

Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.

És tendreta,
amorosa, 
delicada
i atrevida.
És dolçeta,
capritxosa,
descarada,
divertida...
Pot ser grisa,
esguitosa, 
també trista,
melancòlica
o festiva.

Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
Poesia.

La il·lustració és de Leticia Zamora.

20.3.13

La vida contada a un nen del veïnat: presentació del llibre de Vicent Andrés Estellés a la Biblioteca de Cocentaina


 El proper dijous celebrem el Dia Mundial de la Poesia i volem celebrar-ho fent-li un xicotet homenatge a un gran poeta, Vicent Andrés Estellés. Aquesta activitat és la primera d'una sèrie que des de l'Ajuntament de Cocentaina, juntament amb la nostra Biblioteca Municipal, farà en 2013 per donar un reconeixement públic a Estellés i enlairar els seus versos a la nostra població.

El 21 de març, al saló d'actes de la Biblioteca Municipal de Cocentaina -Pla de la Font, 10-, a les 19:00, es presenta el llibre de poesia infantil La vida contada a un nen del veïnat, editat per Andana. La presentació està a càrrec de Juli Capilla, seleccionador i autor del pròleg, i de Miguel Ángel Díaz, il·lustrador.


El llibre és una antologia adreçada a apropar als xiquets i xiquetes, per primera vegada, l'obra de Vicent Andrés Estellés. Cal començar a donar a conèixer els nostres grans poetes, que beguen els seus versos, que niuen les seues paraules. La poesia forma part de la nostra cultura, però de vegades sens oblida. Som els adults els responsables d'alimentar la intel·ligència i els sentiments dels menuts per assegurar el seu creixement integral, ric i divers.

Podem llegir, entre altres, els següents poemes: M'agraden molt les albergínies, Cançó de la rosa de paper, Res no m'agrada tant, Canten ocells al dematí al balcó, Amor i amor quan plou i quan fa sol, Nen que agafes la pedra del sòl alegrement, Cançó de la lluna, Aquest mar que sabem, Anem anant, etc. 

Un llibre molt, molt recomanable i no sols per a xiquets, també per adults -les il·lustracions arrodoneixen el sentiment que transmeten els poemes-. Un llibre d'aquests que cal estar a totes les biblioteques, públiques i escolars.

Ai, si possible fos
(Vicent Andrés Estellés)

 ¡Ai, si possible fos
tanta felicitat
com
cap
al teu cor, al teu cor
enormement meravellat
a cada jorn i a cada cosa
que broten al teu pas!

¡Ai! ¡Si possible fos,
quina felicitat!

Tu o el teu cor, astre sense òrbita,
¿des de quin món il·luminat?


Esteu tots i totes 
invitats a compartir 
aquests bonics 
versos d'Estellés!!!

19.3.13

Un poema per a papà / Un poema para papá


Dia de... tots els dies de l'any estan dedicats a alguna causa , però hui és dia de festa per a casa, celebrem el Dia del Pare / Dia del Padre. Un dia especial, com els 364 dies de l'any. Perquè és el'estima del pare el que aconsegueix que cada dia siga màgic. Nosaltres volem celebrar-ho amb poesia: dos poemetes per a regalar-li junt a una gran abraçada i un fort bes.

Jo tinc un tresor
guardat dins del cor
és l'amor que el pare em dona
i que mai no m'abandona

Quan m'en vaig a dormir
m'agrada explicar-li coses
i sempre riem plegats
mentre ell em fa pessigolles

A vegades em renya
però ser que és pel meu bé
potser m'ho mareixo......
no ho tornar´e a fer!

Ell em fa riure
i això em fa feliç
i sento en el meu cor
tot el seu amor



Mi padre
(Juan Guinea Díaz)

Si un vampiro negro me acecha en la noche
o una bruja quiere comerme enterito…
si veo unos fantasmas siguiendo a mi coche
o a un león enorme con mucho apetito…

Entonces mi padre,
con sus grandes manos,
me abraza y me calma,
siempre me defiende,
me mira y sonríe,
me besa en la frente,
vigila a los monstruos
que veo en mi mente.
(Mi padre me cuida
y nunca se duerme)

Si tras la cortina se esconden serpientes
o un gran dinosaurio dispuesto a atacarme…
si los cocodrilos van a hincarme el diente
o un pirata quiere al agua tirarme…

Entonces mi padre,
con sus grandes manos,
me abraza y me calma,
siempre me defiende,
me mira y sonríe,
me besa en la frente,
vigila a los monstruos
que veo en mi mente.
(Mi padre me cuida
y nunca se duerme).

Les il·lustracions són de Dorina Tessmann.

17.3.13

D'oca a oca i tire perquè em pertoca... a la casella de la poesia


Privilegis

Al galliner de la granja
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa
tots creuen tenir raó.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
-i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom, tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara del parxís?
qui ho sàpiga, que contesti
i a la granja posi pau!
diu el porc que "el benefici
sovint s´atorga a caprici"
i que "la sort cau on cau!".

La il·lustració és de Rob Scotton

16.3.13

Un poema sobre la propia poesia


Necessitem la poesia per somiar, per sentir, per imaginar, per denunciar, per viure, per... la necessitem!

Soy necesaria al ponerse el sol
porque ¿quién vigilaría las estrellas?
¿quién miraría si cada trébol plegó sus hojas?
¿quién apagaría los fuegos encendidos?
¿acaso te preocuparía el ladrido lejano
de algún perro solitario?
Ya ves, ése es el momento
de mis preocupaciones.
Y camino como si llevara atadas a mi cintura
las llaves de la noche.

(Edith Vera)
La il·lustració és de Derya Temel

15.3.13

Matemàtica d'amor i poesia


Matemàtica pura

A la suma de l'estima
cal restar-li
el buit que deixa l'absència
multiplicar després
per tres paraules adormides
i per la tendresa al quadrat
el resultat
... tu.

La il·lustració és de Carlota Castelnovi.

14.3.13

Gloria Fuertes: dos llibres de poesia infantil sobre Gloria Fuertes i la seua poesia

  
L'editorial Anaya Infantil y Juvenil acaba d'editar dos llibres sobre Gloria Fuertes, ambdós d'Antonio A. Gómez Yebra, il·lustrats per Esther Gómez Madrid. El primer, Mi primer libro sobre Gloria Fuertes, està adreçat a uns lectors molt menudets, com una introducció a la seua vida i obra. Ara fa ja 15 anys de la seua mort i aquests llibres són un xicotet homenatge a una gran poetessa.




Per a lectors més fadrins ha editat Gloria Fuertes, poeta para todos. Ambdós llibres inclouen un CD amb poemes recitats per la pròpia poeta.


El llibre fa un recorregut per la vida de Gloria Fuerte passejant per entre els seus poemes, alguns molt coneguts pels xiquets -!Qué llueva! o Cu-cú, cantaba la rana- que són adaptacions de cançonetes infantils. Alguns dels poemes estan plens d'imaginació i creen una gran empatia amb l'imaginari infantil -Cerdito, mosquito, chivito o Cómo se dibuja un paisaje-. També trobem poemes autobiogràfics, com A los pies de la catedral de Burgos o A los tres años ya sabia leer. Y per finalitzar els seus poemes antibel·licistes: Desde que nací en los diarios siempre viene un parte de guerra o No sé por qué recuerdo..., Limpiabotas, Contra la atómica, Para preguntar. Tal vegada aquests últims són els més interessants i els més desconeguts.

 Dos llibres fonamentals per a conèixer a Gloria Fuertes i assaborir els seus versos, des de ben menudets. Dos llibres que cal que estiguen en totes les biblioteques, públiques o escolars.



13.3.13

Marzo: poesia de José Hierro

Març poètic, a cop de vers, a cop de calendari -il. Lady Orlando-

Un poema per aquest mes de març, un mes poètic i primaveral, amb els versos de José Hierro.

Marzo 

Marzo, lo siento, ya no me conmueve
tu pasar, al -perdida la estructura
sentimental- sentirte forma pura
entre mis dedos pálidos de nieve.
Yo no sé qué ha perdido tu relieve,
qué fatal, invisible arquitectura
de risas. Qué alegría, qué hermosura,
qué poema de cañas cuando llueve.
Delgado manantial de sensaciones,
lo siento, marzo, pero no supones
ya nada para mí. No sé si todo
lo que yo te he pedido me lo has dado,
no sé por qué. Si no me has defraudado,
Marzo, desde hoy te miro de otro modo.

12.3.13

Haikus: Andrés Newman



Haikus 
(Andrés Newman)

De dos en dos
me rodean los faros.
Perplejidad.

*

Redonda, quieta
en el raíl del metro
una paloma.

*

En el cristal
del coche, gotas frágiles.
Nunca entrarán.

*

Abrazo inútil
busca la joven hiedra
en el cemento.

*

Hoja caída
sobre el cristal del coche.
Envejecer.

*

Abandonado
zapato de tacón.
Mañana fría.

*

Un móvil suena
y nadie en la avenida.
Un móvil suena.

*

Breve llovizna.
El pavimento nuevo
abre pulmones.

*

Luna rodando
entre las azoteas.
¡Una ranura!

*

Una rodilla
se agita, descubierta.
Invitación.

*

Persecución.
En el retrovisor
la luna llena.

*

Aquí y allá
luz de mañana azul.
Son varios mares.

La il·lustració és de TierraBoca -Diego Agudelo

11.3.13

Zaranda zaratatera: blog de poesia infantil des de Veneçuela


Acabem de descobrir un nou blog de poesia que s'edita des de Veneçuela, per Flor Marina Yánez Lezama: Zaranda Zaratatera. Encara té poc poemes, perquè no hi té molt de temps a la xarxa d'internet, però ens han agradat molt els que té. Us fiquem dos exemples per a que ho comproveu:

Ella estaba hecha de palabras
(Flor Marina Yánez Lezama)

Ella estaba hecha de palabras:

Ojos de luz
corazón de lluvia
pies de insomnios
frente de surcos
manos de mariposa
vientre de luna.

En días nublados
jugaba a re-crearse…

corazón de luz
ojos de lluvia
frente de insomnios
pies de surcos
manos de luna
vientre de mariposa.

O bien,

ojos de insomnios
corazón de luna
pies de mariposa
frente de luz
manos de surcos
vientre de lluvia.

O bien…

*


Instrucciones para nombrar un árbol
(Flor Marina Yánez Lezama)

Escribir la palabra:
                                                 Á R B O L
                            decirla
en susurros primero,
como la brisa.

Probar luego a cantarla,
no importa el tono,
con la emoción
del pájaro que anida.

Reírla después sin prisa,
voz en cuello,
pies que trepan veloces,
verde cima.

Y al final, abrazarla,
cual se abraza
aquella cosa que es
la más querida.

Abrazarla hasta que
floreen las manos
soles de araguaney,
lunas de guamo.

Hasta ¡por fín! sentir
en nuestra vida,
la savia de su vida
circulando. 

Les il·lustracions són d'Akira Kusaka.

9.3.13

Escriure poesia, interpretar el procés / Escribir poesía, interpretar el proceso


El procés d'escriure és per al poeta l'epicentre del seu ésser existencial. Però, quan els altres mirem el fet en si, des de fora, com el veiem? Quina curiositat! Cadascú interpreta el procés en funció d'allò que ell/ella faria o li agradaria rebre.

Aquesta mateixa curiositat porta, de vegades i en països repressors, a sospitar de tot el que escriu el poeta. I és que la paraula té molta força  i la poesia pots ser un martell que copeja dirèctament la nostra consciència i, això, ens fa despertar de la somnolència benestant i conformista. El poder de la poesia és molt gran. Caldria llegir-ne més i enlairar-la per tot arreu.

Necessitem la veu del poeta, necessitem de la poesia.

Interpretaciones
Un poeta está sentado en un café, escribiendo:
la anciana
cree que está escribiendo una carta a su madre,
la joven
cree que está escribiendo una carta a su novia,
el niño
cree que está dibujando,
el hombre de negocios
cree que está meditando una transacción,
el turista cree que está escribiendo una postal,
el empleado
cree que está calculando sus deudas
el policia secreta
camina lentamente, hacia él.  

La il·lustració és de Jonoo Takeshi.