31.3.09

Pastissos de poesia: dolços versos

Cecilia Orecchia "Beba", pastissera artística d'Argentina -nascuda en Rosario, Argentina, i fa dos anys que viu en Córdoba- ha creat dèu pastissos inspirats en poemes per al festival Cosmopoética de Córdoba. Així, els versos no sols entren per la vista i per l'oïda, ara també per la boca.

Els pastissos recreen dèu poemes de dèu poetes actuals, seleccionats per Ana Alzac. Els pastissos seran exposats en les jornades Dulces versos. Degustar la poesia que tindran lloc del 13 al 16 d'abril en la seu de la Biblioteca Central de Córdoba.
Tant els pastissos com les figuretes que composen el dolç poètic poden menjar-se. Podem veure i menjar-se el poema Nana para dormir a una vampira, de Carmen Gil; Gata en el agua, de Anna Krause; Corteza, de Fabio Morábito; Cosecha de ángeles, de la rumana Ana Blandiana; Violonchelo, d'Adam Zagajewski; Pañuelo, de John Berger i Fantasma en forma de camisa, del xilé Óscar Hahn. Secretaria del Amor, de Luis García Montero; La calle en la que tú vives, d'Ángeles Mora, i Gatos, gatos, gatos y más gatos, de Rafael Alberti.

A més, Ana Alzac i Beba han organitzat un taller infantil titolat "Nos comemos un poema" on els alumnes de nou col·legis de Córdoba participaran en la composició d'un poema del qui se li han retirat algunes paraules. Creantt i menjat s¡ho passaran molt bé, doncs Beba ha creat un pastís especial que endolça el poema Canción del ciempiés que pertany al llibre James y el melocotón gigante de Roald Dahl.

Un apropament golafre a la poesia en Cosmopoética.
FANTASMA EN FORMA DE CAMISA
(Óscar Hahn)
Estuve todo el día entre tu ropa sin lavar
disfrazado de camisa sucia
Te oí llenar la artesa con agua
y abrir la caja del detergente
Te vi de rodillas frente a la artesa
restregando las prendas una a una
Y ahora siento tus manos atónitas
y tus ojos clavados en mí bajo el agua
Porque aunque raspas y escobillas y refriegas
no consigues sacar la sangre de mi costado

30.3.09

Poesia de la luna: luna, lunerita



LUNA, LUNERITA
(Elvira Nogal)

Luna, lunerita
de cara redonda,
por el día duermes,
por la noche rondas.


Luna, lunerita
con ojos azules,
te cantan las aves,
te duermen las nubes.

Luna, lunerita
de cara morena,
alumbras de noche
como una linterna.

Luna, lunerita
de cara menguada,
luna, lunerita
estás arrugada.

Luna, lunerita
de cara crecida,
pareces de plata,
de plata muy fina.

¡Ay!, luna, lunera
carita de miel,
pronto en un cohete
te iremos a ver.
La il·lustració és d' Ester García Cortés

29.3.09

Allí había una niña: poema infantil de Jaime Sabines




Com transformar la vida quotidiana en poesia, amb un llenguatge clar i senzill? No, no és una tasca fàcil, però el poeta mexicà Jaime Sabines ho aconsegueix a la perfecció, tant en els seus poemes per adults com per al xiquets. Llegiu el següent poema, Állí había una niña, i ho comprovareu.


Allí había una niña

En las hojas del plátano un pequeño
hombrecito dormía un sueño.
En un estanque, luz en agua.
Yo contaba un cuento.
Mi madre pasaba interminablemente
alrededor nuestro.
En el patio jugaba
con una rama un perro.
El sol -qué sol, qué lento
se tendía, se estaba quieto.
Nadie sabía qué hacíamos,
nadie, qué hacemos.
Estábamos hablando, moviéndonos,
yendo de un lado a otro,
las arrieras, la araña, nosotros, el perro.
Todos estábamos en la casa
pero no sé porqué. Estábamos. Luego el silencio.
Ya dije quién contaba un cuento.
Eso fue alguna vez porque recuerdo
que fue cierto.

La il·lustració és de Catnez -Catriel Martínez-.

28.3.09

Poesia de la Cenicienta, de Roald Dahl

Del conte a la poesia, Roal Dahl ha versificat el conte de la Ventafocs que podem llegir en el seu llibre Cuentos en verso para niños perversos (editorial Alfaguara Infantil y Juvenil).


LA CENICIENTA
(Roal Dahl)

"¡Si ya nos la sabemos de memoria!",
diréis. Y, sin embargo, de esta historia
tenéis una versión falsificada,
rosada, tonta, cursi, azucarada,
que alguien con la mollera un poco rancia
consideró mejor para la infancia...

El lío se organiza en el momento
en que las Hermanastras de este cuento
se marchan a Palacio y la pequeña
se queda en la bodega a partir leña.
Allí, entre los ratones llora y grita,
golpea la pared, se desgañita:
"¡Quiero salir de aquí! ¡Malditas brujas!
¡¡Os arrancaré el moño por granujas!!".
Y así hasta que por fin asoma el Hada
por el encierro en el que está su ahijada.
"¿Qué puedo hacer por ti, Ceny querida?
¿Por qué gritas así? ¿Tan mala vida
te dan esas lechuzas?". "¡Frita estoy
porque ellas van al baile y yo no voy!".
La chica patalea furibunda:
"¡Pues yo también iré a esa fiesta inmunda!
¡Quiero un traje de noche, un paje, un coche,
zapatos de charol, sortija, broche,
pendientes de coral, pantys de seda
y aromas de París para que pueda
enamorar al Príncipe en seguida
con mi belleza fina y distinguida!".
Y dicho y hecho, al punto Cenicienta,
en menos tiempo del que aquí se cuenta,
se personó en Palacio, en plena disco,
dejando a sus rivales hechas cisco.

Con Ceny bailó el Príncipe rocks miles
tomándola en sus brazos varoniles
y ella se le abrazó con tal vigor
que allí perdió su Alteza su valor,
y mientras la miró no fue posible
que le dijera cosa inteligible.
Al dar las doce Ceny pensó: "Nena,
como no corras la hemos hecho buena",
y el Príncipe gritó: "¡No me abandones!",
mientras se le agarraba a los riñones,
y ella tirando y él hecho un pelmazo
hasta que el traje se hizo mil pedazos.
La pobre se escapó medio en camisa,
pero perdió un zapato con la prisa.
el Príncipe, embobado, lo tomó
y ante la Corte entera declaró:
"¡La dueña del pie que entre en el zapato
será mi dulce esposa, o yo me mato!".
Después, como era un poco despistado,
dejó en una bandeja el chanclo amado.
Una Hermanastra dijo: "¡Ésta es la mía!",
y, en vista de que nadie la veía,
pescó el zapato, lo tiró al retrete
y lo escamoteó en un periquete.
En su lugar, disimuladamente,
dejó su zapatilla maloliente.

En cuanto salió el Sol, salió su Alteza
por la ciudad con toda ligereza
en busca de la dueña de la prenda.
De casa en casa fue, de tienda en tienda,
e hicieron cola muchas damiselas
sin resultado. Aquella vil chinela,
incómoda, pestífera y chotuna,
no le sentaba bien a dama alguna.
Así hasta que fue el turno de la casa
de Cenicienta... "¡Pasa, Alteza, pasa!",
dijeron las perversas Hermanastras
y, tras guiñar un ojo a la Madrastra,
se puso la de más cara de cerdo
su propia zapatilla en el pie izquierdo.
El Príncipe dio un grito, horrorizado,
pero ella gritó más: "¡Ha entrado! ¡Ha entrado!
¡Seré tu dulce esposa!". "¡Un cuerno frito!".
"¡Has dado tu palabra. Principito,
precioso mío!". "¿Sí? -rugió su Alteza.
--¡Ordeno que le corten la cabeza!".
Se la cortaron de un único tajo
y el Príncipe se dijo: "Buen trabajo.
Así no está tan fea". De inmediato
gritó la otra Hermanastra: "¡Mi zapato!
¡Dejad que me lo pruebe!". "¡Prueba esto!",
bramó su Alteza Real con muy mal gesto
y, echando mano de su real espada,
la descocó de una estocada;
cayó la cabezota en la moqueta,
dio un par de botes y se quedó
quieta...

En la cocina Cenicienta estaba
quitándoles las vainas a unas habas
cuando escuchó los botes, -pam, pam, pam-
del coco de su hermana en el zaguán,
así que se asomó desde la puerta
y preguntó: "¿Tan pronto y ya despierta?".
El Príncipe dio un salto: "¡Otro melón!",
y a Ceny le dio un vuelco el corazón.
"¡Caray! -pensó-. ¡Qué bárbara es su alteza!
con ese yo me juego la cabeza...
¡Pero si está completamente loco!".
Y cuando gritó el Príncipe: "¡Ese coco!
¡Cortádselo ahora mismo!", en la cocina
brilló la vara del Hada Madrina.
"¡Pídeme lo que quieras, Cenicienta,
que tus deseos corren de mi cuenta!".
"¡Hada Madrina, -suplicó la ahijada-,
no quiero ya ni príncipes ni nada
que pueda parecérseles! Ya he sido
Princesa por un día. Ahora te pido
quizá algo más difícil e infrecuente:
un compañero honrado y buena gente.
¿Podrás encontrar uno para mí,
Madrina amada? Yo lo quiero así...".

Y en menos tiempo del que aquí se cuenta
se descubrió de pronto Cenicienta
a salvo de su Príncipe y casada
con un señor que hacía mermelada.
Y, como fueron ambos muy felices,
nos dieron con el tarro en las narices.

La il·lustració és de Carla Joy Evans.

27.3.09

Dia Mundial del Teatre 2009: poesia i titelles

Hui és celebra el Dia Mundial del Teatre. Desitgem que totes les sales de teatre estiguen plenes, sobretot per xiquets i joves -i no sols hui-. Nosaltres no us podem invitar a una representació teatral, però si a gaudir d'aquest teatre de titelles, En Patufet, de Centre de Titelles de Lleida.



Ha estat tot una festa,
s'ha acabat la funció
i ara baixa el teló.
Cadascú s'emporta a casa
una llum i un sospir:
la llum màgica del teatre
i el sospir de compartir.
Fins la propera funció
resta en silenci el saló!

Aprofitem per a recomanar-vos unes web sobre teatre infantil i educació on podeu trobar molta informació, a més d'obres de teatre infantil per a descarregar-se:

Teatro y educación: http://teatroeducacion.ning.com/
Teatro Infantil en Educared: http://www.educared.org.ar/biblioteca/guiadeletras/?cat=547
Teatro Infantil: http://www.teatroinfantil.tuportal.com/representar.htm

25.3.09

Poesia del sol, entre la pluja i la son



Señor Sol

Golpea suavemente
la tímida lluvia
contra los cristales.
Música ligera
crea misteriosos
ritmos ancestrales.

Trinos en la fonda
evocan misterios
hechos melodía.

Pinceles etéreos
salpican colores
mientras las fragancias
rozan los jardines
saludando inquietas
a un sol escondido
que por mal de amores...

¡Se quedó dormido!

24.3.09

La mar de poemas, un blog de poesia juvenil


 

Navegant per internet hem descobert un blog que ens ha agradat molt: La mar de poemas, textos, palabras... Està fet per Marian, profe de Llengua i Literatura. És un plaer la seua lectura, a més d'un grapat de coses que podem aprendre. Us recomanem la seua visita. Una feina ben feta digna d'imitar.

Té un apartat amb una bona selecció de poemes que enganxen a llegir als joves, objectiu últim del seu blog. Per exemple, ens ha fet sortir un bon somriure els poemes de Carlos Edmundo de Ory. Els tres poemes són fantàstics per a jugar amb ells i crear nous poemes.

HIPÉRBOLE DEL AMOROSO
(Carlos Edmundo de Ory)
Te amo tanto que duermo con los ojos abiertos.
Te amo tanto que hablo con los árboles.
Te amo tanto que como ruiseñores.
Te amo tanto que lloro joyas de oro.
Te amo tanto que mi alma tiene trenzas.
Te amo tanto que me olvido del mar.
Te amo tanto que las arañas me sonríen.
Te amo tanto que soy una jirafa.
Te amo tanto que a Dios telefoneo.
Te amo tanto que acabo de nacer.
*
DESCRIPCIÓN DE MI ESPOSA
(Carlos Edmundo de Ory)
Ella es mi escarabajo sagrado.
Ella es mi cripta de amatista.
Ella es mi ciudadela lacustre.
Ella es mi palomar de silencio.
Ella es mi tapia de jazmines.
Ella es mi langosta de oro.
Ella es mi kiosko de música.
Ella es mi lecho de malaquita.
Ella es mi medusa dorada.
Ella es mi caracol de seda.
Ella es mi cuarto de ranúnculos.
Ella es mi topacio amarillo ,
Ella es mi Anadiómena marina.
Ella es mi Ageronia atlantis.
Ella es mi puerta de oricalco.
Ella es mi palanquín de hojas.
Ella es mi postre de ciruelas.
Ella es mi pentagrama de sangre.
Ella es mi oráculo de besos.
Ella es mi estrella boreal.
*
FONEMORAMAS
(Carlos Edmundo de Ory)
Si canto soy un cantueso.
Si leo soy un león.
Si emano soy una mano.
Si amo soy un amasijo.
Si lucho soy un serrucho.
Si como soy como soy.
Si río soy un río de risa.
Si duermo enfermo de dormir.
Si fumo me fumo hasta el humo.
Si hablo me escucha el diablo.
Si miento invento una verdad.
Si me hundo me Carlos Edmundo.

La il·lustració és de Natalie Dion.

23.3.09

Festivals de poesia: Poems&Blogs i Poefesta


Sembla que ve la primavera i el bon temps i junt al pol·len viatgen els versos. El diumenge passat, 22 de març, va tenir lloc una fantàstica trobada a Vilafranca del Penedés on poetes bloguers es van reunir i van tenir la possibilitat de conèixer's i compartir els seus poemes (ens sap greu no haver-hi pogut estar, és el que té la llunyania de l'espai). Sota la convocatòria de Violant de Bru varen poder compartir mantell i poesia. Us recomanem que li doneu una ullada al blog Poems&Blogs. Poetes a la xarxa i podreu assabentar-se millor del que es va coure. A més, d'aquesta manera podeu tenir els enllaços als blogs de tots els/les poetes participants. Felicitem a Violant de Bru per la seua idea i esperem que el proper any es repeteixca.
Als blogs de Júlia Costa i d' Isabel Barriel podeu llegir els comentaris sobre l'event i veure fotos dels participants.
I ara, de nou, el proper dia 27 de març, tenim l'oportunitat d'assistir al festival poètic Poefesta, en Oliva. Celebren ja el seu primer quinqueni i, any rere any, és tot un aconteiximent que no es podeu perdre. Cantants, poetes, animadors a la poesia... poemes per a grans i joves, veus clares des de la ploma poètica. Tot un plaer!
Com déiem al començament d'aquest post, benvinguda la primavera i la poesia.

La vida del pajarillo: poesia infantil àrab


La vida del pajarillo
(Al-Aqqad, Abbas Mahmud -Egipte, 1889-1964)

Se posa en la rama y desciende
en un abrir y cerrar de ojos
cantando.
Jamás se cansa
de desplegar las alas, jamás reposa.
Salta de matorral en matorral como si agujas tocase
persiguiendo, sin buscar a fugitivo alguno,
sin buscar objetivo,
con la agilidad del niño en su infancia
que en él es la agilidad de la vida,
bebiendo a buchadas.
¿Quién asustará al pájaro prudente?
Se acerca a la nube y cae
anunciando al jardín la lluvia.
¡Por Dios!
¡Qué terrible montura
y qué débil el malvado jinete!
Voló siendo niño, voló siendo viejo
entre los jardines y los estanques.
Informaron sus pupilas de la madurez de los frutos,
de quien regó el grano, de quien sembró.
¡Las fuentes de agua no están lejanas
y no están vacíos de frutos los jardines!

La il·lustració és de Maria Eugenia.

22.3.09

Poesia italiana sobre la primavera / Filastrocche de primavera



A la web de Report On Line podem troblar una excel·lent selecció de poesia italiana sobre la primavera. Poetes molt coneguts i altres totalment desconeguts per a nosaltres, poemes per a xiquets i per a joves i adults; poetes italians i també d'altres indrets, però en italià; poemes ben diferents sobre una mateixa temàtica: La primavera.
Hem triat dos poemes, un per a xiquets - Filastrocca di primavera, de Gianni Rodari- i l'altre per a joves -Sveglia, de Luigi Pirandello-. Us invitem a llegir-los:


Filastrocca di primavera
 (Gianni Rodari)

Filastrocca di primavera
più lungo è il giorno,
più dolce la sera.
Domani forse tra l'erbetta
spunterà qualche violetta.
Oh prima viola fresca e nuova
beato il primo che ti trova,
il tuo profumo gli dirà,
la primavera è giunta, è qua.
Gli altri signori non lo sanno
e ancora in inverno si crederanno,
magari persone di riguardo,
ma il loro calendario va in ritardo.



Sveglia
(Luigi Pirandello)

Guizzò la prima rondine dal nido
sotto la mia grondaia,

vibrando al cielo il breve acuto strido;
e già ne strillan cento in frotta gaia.

Filan gli aerei stridi, intanto pare
che nei tetti vicini,
salterellando, col lor cianciugliare
bezzichin l'aria i passeri piccini.

Giù, nel cortile, ostinasi un galletto
nel suo verso arrochito.
Zitto, signor Dovere, ho già capito:
è ora, è ora di lasciare il letto.


Les il·lustracions són de Cathy Delanssay.

21.3.09

Adios verano, bienvenido el otoño: poesia otoñal para el hemisferio sur



Pimavera- tardor (primavera-otoño), visca la diferència- El renàixer de la natura en l'hemisferi nord i l'ocàs en l'hemisferi sud. Dalt i baix continua el cicle de la vida i els dos hemisferis s'impregnen de poesia. Per a tots els amics lectors del blog de l'hemisferi sud us regalem aquesta poesia, oda a una fulla que enlaira la tardor.
Poesia para celebrar la llegada del otoño y calentarnos en los días frios que se acercan.

Como hoja seca
(Loli Montoya)
Como hoja seca,
sujeta a la rama donde nace...
Siento mi cuerpo
prendido,
pero mi mente a merced del aire...
Deseo una ráfaga
de viento,
enérgica, despiadada,
que me haga volar
sobre el árbol,
unirme a otras hojas que pasan...
Sé que será vuelo corto,
después caeré,
seré alfombra dorada.
Pero ese fugaz tiempo
que mi cuerpo tuvo alas...
fue tan hermoso,
tan distinto,
que merece morir
pisada.

La il·lustració és d'Angelo Ruta.

Cites i frases cèlebres sobre la poesia / Citas y frases célebres sobre la poesia



Un vers i una flor per a rebre a la primavera i saludar a la poesia


Que xerren i pensen els escriptors sobre la poesia? Hui, Dia Mundial de la Poesia és un bon dia per a reflexionar sobre el tema: el vers, el poema, la poesia, el poeta... Hem fet una selecció de cites i frases cèlebres sobre la Poesia. Les podeu llegir en castellà i català. Què penseu sobre el que han dit i escrit aquestes persones? Esteu d'acord? En desacord? Un instant de reflexió no ens ve gens malament.


Cada poema és únic. En cada obra batega, amb major o menor grau, tota la poesia. Cada lector busca quelcom en el poema. I no és insòlit que ho trobe: ja ho portava dins. (Octavio Paz)
Cada poema es único. En cada obra late, con mayor o menor grado, toda la poesía. Cada lector busca algo en el poema. Y no es insólito que lo encuentre: ya lo llevaba dentro. (Octavio paz)

L'amor és la poesia dels sentits. Però hi ha poesies dolentíssimes. (Antonio Gala)
El amor es la poesía de los sentidos. Pero hay poesías malísimas. (Antonio Gala)

L'home poetiza tot el llunyà. (Pío Baroja)
El hombre poetiza todo lo lejano (Pío Baroja)

L'home sord a la veu de la poesia és un bàrbar, sigui qui sigui. (Goethe)
El hombre sordo a la voz de la poesía es un bárbaro, sea quien sea. (Goethe)

El poema és un raïm d'imatges. (Gastón Bachelard)
El poema es un racimo de imágenes. (Gastón Bachelard)

El ritme és el que fa a la poesia persuasiva i no informativa. (José Hierro)
El ritmo es lo que hace a la poesía persuasiva y no informativa. (José Hierro)



En tota poesia el vestit constitueix la meitat del cos i, en algunes, com succeeix en la lírica, el vestit és tot. (Vittorio Alfieri)
En toda poesía el vestido constituye la mitad del cuerpo y, en algunas, como sucede en la lírica, el vestido es todo. (Vittorio Alfieri)

La poesia és el ressò de la melodia de l'univers en el cor dels humans. (Tagore)
La poesía es el eco de la melodía del universo en el corazón de los humanos. (Tagore)

La poesia és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà. (Carmen Conde)
La poesía es el sentimiento que le sobra al corazón y te sale por la mano. (Carmen Conde)

La poesia és la pintura que es mou i la música que pensa. (Émile Deschamps)
La poesía es la pintura que se mueve y la música que piensa. (Émile Deschamps)

La poesia és un arma carregada de futur. (Gabriel Celaya)
La poesía es un arma cargada de futuro. (Gabriel Celaya)

La poesia no vol adeptes, vol amants. (Federico García Lorca)
La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca)



Mentre hi hagi en el món primavera, ¡haurà poesía! (Gustavo Adolfo Bécquer)
Mientras haya en el mundo primavera, ¡habrá poesía! (Gustavo Adolfo Bécquer)

Si hi hagués més polítics que sabessin de poesia, i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc un poc millor per viure en ell. (John Fitzgerald Kennedy)
Si hubiera más políticos que supieran de poesía, y más poetas que entendieran de política, el mundo sería un lugar un poco mejor para vivir en él. (John Fitzgerald Kennedy)

Un gra de poesia és suficient per a perfumar un segle. (José Martí)
Un grano de poesía es suficiente para perfumar un siglo. (José Martí)

Jo sé que la poesia és imprescindible, però no sé per a què. (Jean Cocteau)
Yo se que la poesía es imprescindible, pero no se para que. (Jean Cocteau)

La poesia és alhora un amagatall i un altaveu (Nadine Gardimer)
La poesía es a la vez un escondrijo y un altavoz (Nadine Gordimer)

Un poema no hauria de significar, sinó ser. (Archibald MacLeish)
Un poema no debería significar, sino ser. (Archibald MacLeish)

Sobre la Terra, abans que l'escriptura i la impremta, va existir la poesia. (Pablo Neruda)
Sobre la Tierra, antes que la escritura y la imprenta, existió la poesia. (Pablo Neruda)

Les il·lustracions són de Dilka Bear.

Dia Mundial de la Poesia 2009: volen les paraules pels versos


Deixem volar les paraules i els versos en un dia tan especial com hui, el Dia Mundial de la Poesia. Celebrem-ho llegint poemes, recitant, cantant, escrivint,... Vivim la poesia i fem-la viure als xiquets i joves.

Feliç dia de la poesia!


Escriure un poema

Cerca paraules
si mai et falten,
troba-les vives
dins d'un moment.

Dóna'ls-hi forma
d'au migratòria,
llença-les totes
des d'un cimal.

Escolta'n l'eco
de la boscúria,
olora'n flaires
de l'avenir.

Que al temps reneixi
ni al vent madurin;
després acull-les
al pensament.

Ajau-les totes
sota els estels,
i fes-ne somnis
per regalar.

No t'amoïnis
per l'embalatge,
ni en cerquis ara
llur nou destí.

Busca la vella
llibreta fosca,
treu-li la pols
dels anys d'oblit.

Escriu amb lletra
gens tremolosa
la imatge blava
de cada mot.

Blavor despresa
de cels en calma,
de mars per viure
i d'horitzons.

Estén les ales
de cada lletra
i ara sí, dóna'n
amb un somrís.

La il·lustració és de Cosei Kawa.

20.3.09

Poesia infantil brasilera: Blocos On-line, bases de dades de poesia brasilera


B de biblioteca, B de Brasil, il·lustració de Walter Vasconcelos


Quan evoquem Brasil al nostre imaginari se'ns acudeix, quasi sense adonar-se'n, la paraula "ritme". Doncs quan parlem de la poesia infantil brasilera aquest "ritme" es fa realitat, corre pels seus versos. És una musicalitat producte de la propia llengua, de la candència de la seua gent, de l'escalfor de la seua cultura.
Llegint poemes infantils de Brasil hem descobert tot un nou ritme, amb la seua idiosincràcia, que ens ha atrapat en els sons de les paraules. Us recomanem que llegiu poesia infantil brasilera, que gaudiu del fruir dels sons i que els enlaireu a les orelletes dels xiquets.

Al lloc web brasiler Blocos Online podem trobar poesia molta i bona poesia infantil. Sota el títol Enciclopedia Virtual Blocos de Poesia Brasileira, tenen una secció especial de poesia infantil:


Escrita per adults, per a xiquets:

Alexandre Soares
Alzira Chagas Carpigiani
Angela Bretas
Angela Oiticica
Basilina Pereira
Carlos Alberto Francovig Filho
Celso Gutfreind
Cissa de Oliveira
Cláudia Villela de Andrade
Domingos dos Santos
Dorcila Garcia
Fatima Reis
Heliana Barriga
Josete Maria Vichineski
Leila Míccolis
Lenise Marques
Margarida Ribeiro
Maria da Graça Almeida
Moses Adam
Nádia de Souza
Odete Ronchi Baltazar
Olavo Bilac
Onna Agaia
Presciliana de Almeida
Priscila de Loureiro Coelho/Cill
Rosy Beltrão
Sérgio de Mesquita Serra
Tchello d’Barros
Valéria Aparecida Tarelho
Valquíria Cardarelli
Vera Lúcia de Oliveira Maccherani

Escrita per xiquets per a xiquets /Escrita por crianças

Aline Vonzoda Garroux
Franco Zanon Boucinha
Gisele Brayner
Guilherme de Almeida Gonçalves
João Alvarez de Sá
João Pedro Tavares Perna
Luciana Vidal
Marina Monteiro
Natalia Martinello Moreira
Renata Martins Pavesi Gonçalves
Rodrigo Romão Batista
Stephania Guimarães



Lápis coloridos
(Maria da Graça Almeida)
Perfilados, apontados,
estão todos bem guardados
numa caixa tão bonita,
desenhada e com fitas !

São eretos, são brilhantes
coloridos, elegantes!
Têm o corpo de madeira,
têm a cor na cabeleira !

O azul colore o céu,
o verdinho aviva as folhas.
Pra pintar um bom painel,
o tom fica a sua escolha!

Tenho um sol brilhante e belo
com o lápis amarelo!
Lápis preto escurece,
e o desenho entristece!

Com o branco passo apuros,
mas, às vezes, nele aposto,
sua cor, em fundo escuro
quando vejo, sempre gosto!
-----

Brincadeiras de criança
(Moses Adam)
Brincadeiras de criança; como é bom assim brincar;
Mas, só quem entrar na roda, vai poder aqui pular.

Pular corda, cabra-cega, salvar lata e tem pião;
Mãe da rua e pular cela. Não é bom soltar balão.

Dê um salto e bata as palmas; meio giro e vai-se ao chão;
Meio giro agachadinho. Dê um pulo e bata a mão.

Pega-pega, duro ou mole, morto-vivo e amarelinha;
De boneca ou bicicleta. Vai montar uma casinha.

Mão esquerda, mão direita; minhas mãos eu vou cruzar.
E uma pomba pequenina, vai surgir para voar.

Fecho os olhos e em silêncio. Uso a imaginação:
“— Sou um príncipe ou princesa. Lobo mal, eu não sou não.”

O pé esquerdo, o pé direito; os meus pés eu vou cruzar.
E num giro, um rodopio, quase tonto eu vou ficar.

Bata as palmas bem mais forte, giro e meio e vai-se ao chão.
Num só pé agachadinho, vai subindo com atenção.

Venha andar no seu carrinho, meio giro em rolimã.
Esconder-se dos amigos, do irmão ou da irmã.

Vou jogar minha peteca, quem pegar, cante a canção.
Dessa roda eu vou saindo, segurando a sua mão.

La segona il·lustració també és de Walter Vasconcelos.

19.3.09

La poesia en les falles valencianes: poemes fallers satírics


Tots coneixem l'especial humor que tenim els valencians. És un humor molt nostre i fem burla de tot i de tots, també de nosaltres mateix. Diuen que l'humor és un tret d'intel·ligència ?! En aquests dies fallers tenim la plasmació artística d'allò que estem parlant: les Falles. Són ninots que representen una sàtira de la nostra societat, tenen la gràcia de traure-li punta a tot i de fer-hi burla, incloent la "crisi" actual. No hi ha cap tema que siga "tabú", ni cap personatge "intocable".

Els ninots i les lletres que l'acompanyen ens fan sortir una bona rialla. Són com gregueries de cartró amb molt d'art. Però a més, les associaions falleres solen editar uns llibrets on, en forma poètica, critiquen qualsevol succés o personatge (a més de daurar la píndola i tirar-li floretes a les "regines falleres"). Llegiu aquests dos poemes, d'Antoni Lluís Martínez i Furió, que va escriure per a uns fullets fallers d'Alzira i comprovareu com la sàtira regalima per tots els versos.

Hui, dia 19 de març, és la festa gran i volem cel·lebrar-ho amb vosaltres amb poesia, poesia per als fallers, per als valencians i els visitants, per als pares i per als/les Pepes, poesia per a seriosos i riatllaires, poesia per als ninots i el fogataires,... A més, us invitem a una bunyolada poètica (molt típic d'ací).

Bones falles i millor "cremà"!



SET COSES QUE NO HAS DE FER A LA TEUA FALLA
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

Per a armar picabaralla
o per a fotre a una falla
és el principi motor,
seguir al peu de la nota
la llei del mínim esforç:

Ni un cèntim més de la quota,
tot debades tots els dies,
ni rifes, ni loteries.

El segon d’estos principis
és el més fatal dels vicis:
No pagues mai puntual,
deixa-ho tot per al final,
malgrat que així tots els mesos
la falla pague interessos.

El tercer i principal
és que tu opines de tot,
busca sempre on està el mal
sense mida ni desmai,
però no pegues ni brot,
perquè així no erraràs mai.

El quart has de recordar
que en acabar de sopar,
alça’t i no lleves taula,
no has nascut per a escurar.
Ves-te’n a prendre café
o ix a la gata maula,
tu que saps el que et convé.

El cinqué és que mai no ajudes
ni col·labores en res,
no fora cas que després
a la minima que dubtes,
hages creat precedent
i et vullguen fer president.

És el sisé manament
sempre a tot posar-li pega
i fer la jugada cega,
criticant al President,
llançant alguna invectiva
contra tot el que treballa,
incloent la Directiva
i alçant en armes la falla.

La setena i en resum
és que vengues molt de fum,
fes vore que a acalorades
a tu no et poden guanyar
i a l’hora de figurar,
si van les coses brodades
i hi ha algun aplaudiment,
fes-te un bon lloc a colzades
al costat del President.

TOTS ELS BURROS VOLEN SER CAVALLS GUANYADORS
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

La democràcia és mentida
quan és teledirigida,
quan no hi ha lloc per a la dissidència,
quan la uniformitat és l'exigència
de qui mana
(i de qui mama).

Hi ha qui calla, qui creu i qui obeeix,
hi ha qui engul, qui combrega amb elegància
i qui obté beneficis amb escreix,
quan es ven el peix de la ignorància.

Sovint se'ls veu trepar com les mones,
canviar-se al bàndol dels que manen
(i dels que mamen).
Apuntar-se quan les cartes venen bones.
Ai! Quanta burrera i destrellat!
Com si hagueren estat fets per encàrrec,
renyint per la butaca d'un despatx
o venent a sa mare per un càrrec.

Jo em quede amb la meua veritat,
m'estime més, com sempre, ser que estar,
canviar la societat, fer i desfer,
pensar, parlar a sempre estar callat
i pixar el tronc d'un taronger.

M'estime més la dolça llibertat
a ser un cagacalces amargat.

M'estime més ser lliure,
viure i riure
a estar pendent de que cal dir o no,
i fer allò que sempre em vinga en gana
li agrade o no li agrade
a aquell que mana,
li agrade o no li agrade
a algun llepó.

18.3.09

Il·lustrar ¡Vamos al circo!, poemari guardonat en el premi "Verso en nubes"


L'Ajuntament de León ha tret una convocatòria per a il·lustrar el poemari guardonat amb el premi Verso en nubes. El poemari, ¡Vamos al circo!, de David Blanco Parra podem llegir-lo punxant ací.

Una bona idea la d'unir il·lustració i poesia i traure aquesta convocatòria: 20 poemes i 20 il·lustracions. Si us interessa participar en el premi podeu consultar ací les bases.

Per obrir boca fiquem un quants poemes de l'obra de David Blanco:


1.- SUSANA
Éste es el cuento de la pequeña Susana
Que sueña con el circo apoyada en su ventana
Con la sonrisa de espuma y los ojos de manzana
Sus padres la sorprendieron ayer por la mañana
Y la llevaron a ese circo que anuncian con campanas


2.- ¡QUÉ AJETREO DE PASEO!
Al circo fui. ¡Ay, qué ajetreo!
En el estómago sentía como un hormigueo
Para que todos disfrutéis de este paseo
Os contaré, paso a paso, todo lo que veo:


3.- EL FAQUIR QUE DORMÍA SOBRE CLAVOS
Había un faquir que dormía sobre clavos
Al que todos los asistentes le gritaban: ¡¡¡Bravo!!!
Tan cómodo soñaba el faquir Gustavo
Que no se levantó ni para ir al lavabo
Y yo, contenta, le eché unos centavos


9.- EL PAYASO DE LAS 20 PELOTAS
En un campo de amapolas, un payaso narizota
Hacía malabares con más de veinte pelotas
Las lanzaba al aire, como alegres gaviotas
Yo lo miraba boquiabierta, con cara de idiota.
Al payaso, despistado, se le cayó una pelota,
Después cayeron más, una y otra, como gotas.
El payaso corrió y corrió para esconder su derrota
Tan deprisa huyó que hasta se le perdió una bota

La il·lustració és de Francisco Pimiango.

17.3.09

Dos llibres de poesia infantil sobre Antonio Machado



En el setanta aniversari de la mort d'Antonio Machado, l'editorial Anaya Infantil y Juvenil acaba de presentar públicament dos llibres de poesia infantil sobre el poeta. Ambdós llibres són de l'escriptora Carmen Posadas i estan il·lustrats per Ximena Maier. Es tracta de difondre la seua poesia i donar a conèixer la seua biografia; una llavor meritòria, doncs sols amb el coneixement s'aplega a l'estima.

Mi primer libro sobre Machado està adreçat als primers lectors; el segon, Antonio Machado y la mirada de Leonor, busca la lectura d'un públic infantil ja lector (primària). Aquest últim llibre inclou un projecte de lectura per a treballar-ho a l'aula.
El segon llibre es divideix en quatre apartats: presentació, Mirada de Leonor, ciutat de poetes i el miracle de la primavera, en la que Posadas rendeix el seu especial homenatge a Machado. Són uns llibres magnífics, amb una clara destinació pedagògica i didàctica.
Los sueños
(Antonio Machado)
El hada más hermosa ha sonreído
al ver la lumbre de una estrella pálida,
que en hilo suave, blanco y silencioso
se enrosca al huso de su rubia hermana.
Y vuelve a sonreír porque en su rueca
el hilo de los campos se enmaraña.
Tras la tenue cortina de la alcoba
está el jardín envuelto en luz dorada.
La cuna, casi en sombra. El niño duerme.
Dos hadas laboriosas lo acompañan,
hilando de los sueños los sutiles
copos en ruecas de marfil y plata.

Poesies de la primavera: poemes per donar la benvinguda a la primavera

Esperem que us agradi aquest muntatge poètic i plàstic que hem editat sobre la primavera. Està basat en el versos d'Albert Ràfol-Casamada.
Li donem la benvinguda a la primavera amb poesia i color .


16.3.09

Llibres infantils i juvenils: el pare, pares i fills / Libros infantiles y juveniles: el padre, padres e hijos



Qualsevol dia és bó per a celebrar la festivitat dels pares. Cadascú del 365 dies de l'any és bó per a felicitar-lo, per a celebrar el seu dia, per a regalar-li un poema, per a donar-li moltes besadetes, per a contar-li un conte, per a fer-li pessigolles... Us proposem celebrar hui mateix el dia del pare, sense esperar al 19 de març -més comercial-. Com? Doncs regalant-li un poema, un conte, un bes, un somriure i una lectura,...

Nosaltres hem triat un poema de Martí i Pol, que no està dedicat al pare, però que ens ha fet pensar en ell:

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò...


Hem preparat una guia de lectura sobre llibres on el seu protagonista principal és el pare. Hi ha lectures per a xiquets des de 2 fins a 12 anys, en castellà i en català. Al costat de cada llibre hem ficat la recomanació d'edat per a la seua lectura i tots els que porten un asterisc és perquè els podem llegir en castellà i català. Desitgem que us siga útil i que regaleu alguns d'aquests llibres al pares. Segur que estaran encantats de rebre un regal com aquest! Feu una bona tria!
Feliç dia del pare, hui i la resta de 364 dies de l'any.

-Alex Sanders. Todos los papás. Ed. Corimbo INF *
-Alfredo Gómez Cerdá. Papá y mamá son invisibles. Ed. Bruño, 3º
-Alison Ritchie. Papá y yo. Ed. Pearson-Alhambra, INF
-Anthony Browne. El meu pare. Ed. Fondo de Cultura Económica, INF *
-Atsuko Morozumi. Ayudo a papá. Ed. La Galera, INF *
-Baron Baptiste. Mi papá es de plastilina. Ed. RBA INF, 1º *
-Bénédicte Guettier. El papá que tenía 10 hijos. Ed. Casterman, INF
-Beverly Cleary. Ramona y su padre. Ed. Espasa Infantil y juvenil, 3º
-Carl Norac. El meu pare és un gegant. Símbol Editors, INF *
-Carles Cano. ¡¡¡Papáááá!!!. Ed. Anaya, INF
-Carlos Villanes. Papá ha pillado una buena. Ed. Edelvives, 3º
-Christine Nostlinger. Yo tambien tengo un padre. Ed. Alfaguara Infantil, 3º
-Christine Rettl. ¿Dónde está papá? Ed. SM, 3º
-Daniel Nesquens. Papás. Ed. La Galera, INF *
-Daniel Nesquens. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil, INF
-David Grossman. Un niño y su papá. Ed. Montena Mondadori, 3º
-David Melling. Como mi papá. Ed. RBA, 1º, 2º *
-Davide Calí. Un papá a la medida. Ed. Edelvives, INF, 1º
-Dennis Whelehan. La pareteca. Ed. Baula ,1º, 2º *
-Elisabeth Zöller. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara Infantil, 1º
-El cumple de papá. Ed. Oxford, INF
-Elvira Menéndez. Tomás hace de papá. Ed. Bruño, INF
-Eric Carle. Papá, por favor, consígueme la luna. Ed. Kókinos, INF
-Etgar Keret. Papá escapó con el circo. Ed. Fondo Cultura Económica, INF
-Evetts-Secker. Cuentos de padres e hijos. Ed. Omega 3º
-Felicidades papá (caixa felicitació). Ed. Pearson Educación
-Gabriela Keselman. ¿Cuando viene papá? Ed. Edebé, 1º, 2º
-Gabriela Keselman. Si tienes un papá mago. Ed. SM, 1º
-Gabriela Keselman. La siesta de papá elefante. Ed. Alfaguara Infantil, INF
-Gracias, papá. Ed. Edaf INF
-Guido van Genechten. Mi papá. Ed. Acanto INF*
-Harriet Ziefert. 33 cosas que sólo hacen los padres. Ed. SM, INF, 1º
-Hera Lind. Papá por un día. Ed. SM, 3º
-Igual que papá. Ed. Grafalco INF
-Isabel Martins. P de papá. Ed. Kalandraka, INF
-Janosh. Papá León y sus felices hijos. Ed. Kókinos, 1º
-Jean Louis de Fournier. ¿A donde vamos, papá? Ed. Destino Infantil 1º, 2º *
-Jesús Zatón. Mi papá y yo somos piratas. Ed. Júcar, INF, 1º
-Jillian Harker. Te quiero, papi. Ed. Parragon, INF
-Joan Armangué i Herrero. Dulce papá. Ed. La Galera, 2º
-Jochen Gerner. El pastor que deseaba ser padre. Ed. SM, INF, 1º
-Jorge Maronna. Parapapá. El manual perfecto para convertirse en un padre modelo. Ed. Espasa-Calpe (per a adults)
-José María Plaza. Papá se ha perdido. Edebé, 1º
-Josep Gregori. Un padre despistadillo. Ed. La Galera, INF, 1º *
-Juan Clemente Gómez. Queridísimo papá. Ed. Edebé, 3º
-Jurguen Banscherus. El secreto de papá. Ed. SM, 3º
-Klaus Peter Wolf. Como hacer que un padre sea mejor persona. Ed. Pearson Alhambra, 3º
-Lesléa Newman. Paula tiene dos mamás. Ed. Bellaterra, 2º, 3º *
-Luz Ángela Uscátegui. A ti, papá. Ed. Sirpus
-Lotta Persson. Mi familia. Ed. La Galera, INF *
-Manuel Alonso. Papá ya no vive con nosotros. Ed. SM 2º, 3º
-Manuel Monari. En los hombros de papá. Ed. Imaginarium, INF *
-Maria Mercé Anguera. El meu pare és camioner. Ed. Teide, INF, 1º *
-Martina Baumbach. Los fines de semana veo a papá. Ed. Juventud, 1º, 2º *
-Meir Shalev. Quina vergonya, el pare! Ed. Cruïlla, 1º, 2º *
-Michel Backes. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo, INF *
-Mireille d’Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo, INF *
-Montserrat Ginesta. Papá sin voz. Ed. La Galera, 1º *
-Montse Tobella. Papá. Ed. Edebé, INF, 1º *
-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo, INF *
-Neil Gaiman. El día que cambié a mi padre por dos peces de colores. Ed. Norma, 3º *
-Nick Butterworth. Mi papá es genial. Ed. Anaya Infantil y Juvenil, INF, 1º *
-Papás del mundo. Ed. La Galera, INF *
-Peter Hor. El mejor padre del mundo. Ed. Zanzíbar [edició bilingüe espanyol-anglés], 1º
-Philippe Corentin. ¡Papá! Ed. Corimbo, INF *
-Pierre Louki. Un papá increíble. Ed. Alfaguara Infantil, 3º *
-Rafik Schami. Como curé a papá su miedo a los extraños. Ed. RqueR, 1º, 2º *
-Rod Campbell. La padreteca. Ed. Edelvives, 3º
-Sam McBratney. Todos sois mis favoritos. Ed. Kókinos, INF *
-Sílvia Ugidos Ruíz. Mi padre es ama de casa ¿Y qué?. Ed. La Galera, 1º, 2º *
-Sue Heap. Pequeño cowboy. Ed. Kókinos, INF *
-Susana López. La mejor familia del mundo. Ed. SM, 3º
-Svjetlan Junakovic. ¡Cu-cú…tras-tras! Papás y mamás. Ed. Bruño, INF *
-Thierry Robberecht. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives, INF, 1º
-Toon Tellegen. Mi padre. Ed. Siruela, 2º, 3º
-Tots els pares. Ed. Corimbo INF *
-Violeta Denou. Un paseo con papá. Ed. Timun Mas , INF *
-Wendy McCormick. Papá, ¿me echarás de menos? Ed. Everest, 1º

LLegenda:
INF (Educació Infantil),
(1r. cicle d'Educació Primària)
(2n. cicle d'Educació Primària)
(3r. cicle d'Educació Primària)
* en castellà i català
La primera il·lustració és de Cathy Pentland i la segona pertany a Faby Art.