2.3.08

La poesia de les dones africanes: Tanella Boni

No cal remarcar que la tradició oral africana, al llarg del temps, ha estat en mans de dones. Dones anònimes que han deixat la seua empremta però que quasi han passat sense que se n'adonem. A més, hi ha molt poca poesia de dones africanes traduïda. Una llàstima! Avui volem donar veu a totes les dones africanes, amb els poemes de Tanella Boni, de Costa de Marfil, del seu llibre Labyrinthe.

Desearían
(Tanella Boni)
Que tiemblen que se estremezcan
Que tiemblen que se estremezcan
Desearían
Que tiemblen y que palidezcan
Que tiemblen y palidezcan
Las hojas de un árbol
¿Se teme que verdezcan?
¿Se teme que hablen?
Sacuden todas las calabazas
Tienden todas las redes
Tensan todos los arcos
Todos los coras
¿Qué se teme aquí?
¿Quién habla aquí?
¿Quién ennegreció por naturaleza?
¿Por qué tanto ruido?
¿Hay fuego en la casa?
¿De dónde viene esta humareda
Fabricada con todas las polvaredas?
¿De dónde esta angustia
Que oprime la garganta de todos los ancestros?
¿La tradición está en peligro?
¿A qué se juega aquí?
¿Qué máscara se lleva en este laberinto?
Pero el árbol siempre está ahí
Plantado delante de la casa
Sus hojas murmuran y verdecen
La tranquilidad
El equilibrio
La no-tradición
La no-tropa
¡La mujer!

Us recomanem llegir els articles d'Orfeo a Prometeo. La poesia africana en femenino I y II.

La il·lustració és de Monica Stewart.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt interessant, gràcies, Dolors.

Anònim ha dit...

Un nou i magnífic descobriment: al calaix de la poesia.
Petons
Sonia